Quan escolto la seva veu em tranquil·litzo, amb el seu somriure m’il·lumino, amb el seu cos m’enriqueixo.  

TOTA ELLA ÉS ESPECIAL !!!

L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

La gent de fora riu que celebrem una derrota però no s’adonen que ELS CATALANS el que celebrem és que mai ens donem per vençuts.

Avui és festa major, ….,

VISCA LA FESTA MAJOR SITGES 2007.

Els carrers s’omplen de foc i color. Els balls deixen els seus passos i la música les seves notes.

Tots es tornen bojos per la festa, per la diversió. Pares, avis i fills es desitgen sense parar:

QUE TINGUIS UNA BONA FESTA MAJOR ¡!!

Com una persona amb tan poca experiència sexual física però amb molta experiència sexual imaginativa pot omplir tant ¿?

LA IMAGINACIÓ AL PODER

Quan les relacions s’acaben cal saber passar pàgina … i en això estem.

Així que Adéu al passat i Bon Dia al present !!!

UN AMOR PASSAT

L’estimava, l’estimava molt.

M’agradava estar amb ell,

quan m’abraçava i

quan m’acariciava,
mentre que jo el mirava.

Si l’estimava,
però alguna cosa passava.
Ja no m’abraçava
ni m’acariciava
i jo ja no el mirava.

Però, després em vaig adonar
de que no l’estimava.
No volia que m’abracés
ni que m’acariciés,
mentre que jo el mirava.

No, ja no l’estimava.

La Pantera Rosa

He de fer un incís,…, no us parlaré de la meva vida passada ja que el dia 10 d’aquest mes he fet la difícil xifra de …….. 40 anys.

Ànim a tots els quals els vagin a complir, dóna molta por però és un descans …. ja sóc una persona adulta, sens dubte, estic en plena maduresa i sóc ama de les meves decisions ….

Ric dels 20, snif, snif, snif

Ja abans s’havia parlat …, bé abans que jo naixés.

Ella tenia clar que no es podia quedar amb el futur bebé, sabia que no superaria la seva decisió de tornar a ser mamà. Als seus altres 7 fills, absents a tot, es criaven al carrer, no tenien un ull atent que els pogués controlar. Juan tot el dia en el bar i Ella tot el dia embriagada per la maternitat. “Que puc fer amb el meu futur bebé, …, que serà dels meus fills si jo …

Va aparèixer… aquí estava el meu altre “Ella”, qui si no.

Havia prés i només ella una decisió: “Tia Fina està disposada a adoptar el bebé, es més es Mor de ganes de fer-lo”. (Que ironia, una es mor de ganes de fer-lo i l’altre es mor per fer-lo). La decisió va ser presa per les dues “ELLES”. Juan absent, amagava la seva persona i l’ofegava en una copa de vi.

Es va decidir, davant la posibilitat que ella no superés el part que la “Tia Fina” adoptaria al nou bebé i davant la possibilitat (realment la que Ella s’hagués merescut) d’haber sortit de tot però ser conscient de no poder cuidar a altre bebé més, també adoptaria al nou bebé la “Tia Fina”.

Doncs bé, va arrivar el moment … “ELLA” LA MEVA MARE va passar el relleu a la “TIA FINA” però es va deixar a 7 nens plens de terra i mocs jugant al carrer.

“Què va passar amb la nostre Mare? Gens nens es va morir però ha nascut UNA NENA.

Tot va començar un 10 d’agost de 1967, bé si fem honor a la veritat he de començar de nou.

Tot va començar 9 mesos abans del 12 d’agost de 1967.

Vendrell

El doctor ja va advertir a Juan que la seva dona no podia tenir més fills. Ja havien tingut 7 i el seu estat no era el més adequat per a tenir altre però no va ser així. Juan només es preocupava de la seva beguda, la seva dona dels seus fills, de la seva casa, però mai es va arribar a preocupar d’ella. Va passar el que no havia d’haver passat … Ella es va quedar embarassada, si embarassada DE MI. Quina preocupació, un fill més, morir-se al part, no poder mantenir a més nens però encara així va decidir seguir endavant: VULL TENIR A AQUEST FILL.